INTRODUCCIÓ
L’espai que he seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat i poder estudiar i observar la senyalística i les reaccions tant personals com d’altres usuaris en un espai públic ha estat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995. Aquest és un museu que es troba al cor de Barcelona dins del que es coneix com a Ciutat Vella. En mig dels carrerons del raval i el barri Gòtic trobem un edifici modern amb formes geomètriques que compta amb una façana de vidre que ens permet veure part de l’interior de l’edifici. Aquest trenca amb l’estètica de tots els edificis més antics que l’envolten i crida l’atenció no només per la seva grandària sinó pel contrast arquitectònic que ens ofereix.
Es tracta d’un museu amb un gran espai polivalent que permet comptar amb diferents exposicions que creen diferents experiències als usuaris segons el que vagis a veure. Tot hi així, consta d’uns fonaments que sempre hi són i fan d’aquest espai d’un molt característic. El primer que em va sobtar en entrar va ser la llum que té gràcies a la combinació de la gran façana de vidre i l’interior blanc que afavoreix aquesta característica. Les formes geomètriques dins de l’espai també són un tret característic de l’espai i les trobem en la distribució de les rampes per accedir a les diferents plantes, l’escala de cargol que s’amaga en un costat, les columnes i la simplicitat de les diverses sales que conté l’interior. A més deixant de banda les obres que s’exposen, veiem en tot moment dos colors que predominen en l’espai i que caracteritzen la simplicitat d’aquest, per una banda les parets, columnes, marcs de les finestres, són de color blanc i en canvi el terra i els bancs són d’un to gris fosc que crea un contrast constant en el museu.
DESCRIPCIÓ
La senyalística emprada dins de l’edifici Meier està focalitzada, al tractar-se d’un espai patrimonial, en transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals I alhora busca fer que l’usuari es pugui orientar amb facilitat. En tractar-se d’un museu (d’art) considero que hi ha un valor estètic afegit que predomina i que també dicta sobre la distribució i la simplicitat del disseny dels senyals.
Seguint l’estètica del blanc i gris característic de l’edifici Meier, els senyals també segueixen aquests patrons i juguen amb els mateixos tons. Trobem senyals actius que ens indiquen els lavabos, l’ascensor, fletxes que indiquen cap a on ens hem de dirigir, que no podem tocar les obres, disposició d’àudio per les obres, la distribució de les diverses plantes, descripcions de les obres o si hem d’estirar o empunyar una porta. Totes aquestes són clares per les icones que usen però a més compten amb una descripció que usa una tipografia simple i clara però molt petita, que per poder arribar a llegir l’usuari s’ha d’apropar. Aquests senyals compten a més amb la traducció del català, al castellà i a l’anglès.
Un altre element orientatiu que conta l’edifici són les descripcions de les sales o les obre, no són necessàriament senyals directes però sí que ens transmeten informació del contingut i del que tenim a la nostra disposició.
Per altra banda, crec que l’edifici compta amb un tipus de senyalística indirecta que es reflecteix en la distribució de l’espai, les rampes i els passadissos ens indiquen de forma indirecta el camí ha de seguir, i fins i tot cada sala i la distribució de les parets que les separen ens creen un camí que seguim indirectament sense la necessitat d’un senyal explicita de per exemple una fletxa.
Observar la reacció dels usuaris, els seus moviments dins de l’espai i l’ús que feien de la senyalística ens permet veure si la senyalística tant passiva com activa és útil, si se’n fa un ús correcte, si els usuaris es veuen perduts dins d’un espai tan gran o si el recorregut és prou simple i per tant està ben senyalitzat. Després de realitzar aquesta observació he pogut veure com els usuaris gaudeixen de l’espai, no es veuen perduts sinó que tenen una experiència i visita agradable i usen els senyals per orientar-se. Tot i veure l’ús dels senyals directes, he pogut observar com seguir recorregut intuïtiu és el senyal més clar que trobem en el MACBA i fa que la visita sigui agradable i simple i puguis realment gaudir de les obres que és el que realment els usuaris volen veure sense tenir altres distraccions o preocupacions com saber orientar-se o sentir-se perduts.
REFLEXIÓ
Personalment penso que el MACBA és un espai molt simple i agradable de visitar, que la llum que ens ofereix i la distribució dels espais i aspectes arquitectònics fan que sigui una visita agradable i fàcil de dur a terme. La combinació de la senyalística passiva i activa fan que l’usuari es pugui Moure lliurement per l’espai i no se senti perdut, a més l’usuari te a la seva disposició mapes de l’espai a cada planta i aquest poden servir de guia en cas que la senyalística de les sales no fos del tot clara.
Veiem una personalitat en l’espai clara que va en consonància amb l’espai, la senyalística i l’experiència de l’usuari i fan que l’experiència sigui agradable. Durant la meva visita al museu m’he sentit còmode, orientada en tot moment i per tant penso que hi ha una bona feina duta a terme darrere de la senyalística de l’espai.